Les formes musicals del Romanticisme.
Context socio-cultural.
La Revolució Francesa:va ser l’antecedent més remarcable que va canviar la mentalitat de la gent. On la monarquia es converteix en constitucional. Desprès, amb l’inici del liberalisme van sorgir els sentiments i reivindicacions nacionalistes d’alguns països que les va portar a la unitat nacional.
La industrialització: adquireix una gran importància i les màquines comencen a substituir el treball artesà. I aquest porta a la revolució industrial on tot plegat provoca que el poder econòmic i polític dels capitalistes augmenti gràcies a la millora tècnica i de l’incrament de la productivitat. Gràcies a la misèria del proletariat, les desigualtats i la injustícia originen lluites reivindicades amb l’ajuda de les idees del socialisme científic amb Karl Marx i l’anarquisme amb Mikhaïl Bakunin.
En aquesta etapa va ser d’exaltació de l’individualisme i del subjectivisme en les arts plàstiques amb llibertat total, com “la llibertat guiant el poble” de Delacroix i “els afusellaments de la Moncloa” de Goya on va denunciar la repressió dels invasors francesos. Però també en l’escultura es veu aquesta llibertat d’expressió. I d’aquí s’orgeix el Romanticisme on l’artista aferma la seva personalitat com a individu independent i treballa individualment. En la literatura es converteix un bon vehicle de divulgació dels sentiments romàntics i en el teatre, poesia i novel·la, es denuncien una ciutat la qual els herois no volen i de la qual es rebel·len. Alguns escriptors importants com Lord Byron, Victor Hugo, Goethe... i filòsofs com Hegel, Schopenhauer i Nietzche. L’art que més es considerava romàntica era la música. Les dones de l’alta burgesia aprenien també a tocar piano i algunes es convertien en concertistes. Una d’aquestes noies a destacar es Clara Wieck Schumann, que va ser la pianista més virtuosa del S. XIX, va aprendre composició musical amb el seu germà.
La Música Romàntica.
La música romàntica:els seus compositors pretenen expressar els seus sentiments a través de la música. Aquest n’hi ha dues tendències, la més extradivertida i l’altra de més intimista, però tots eren seguidors de Beethoven.
En aquesta època els compositors es mostren interès per l’Edat Mitjana, pel folklore de cada país i pels països exòtics. I el llenguatge musical no és una reacció sinó que és una evolució del llenguatge musical del classicisme i els compositors el portren fins els limits.
Característiques genereals de la Música Romàntica
El Romanticisme musical s'extén des del 1820, aproximadament, fins al 1890.
Melodia :Té un gran poder expressiu. Per a aconseguir la màxima expressivitat, el compositor pot emprar frases molt senzilles o molt fantasioses.
Ritme:És un ritme lliure i de vegades té una certa complexitat.Per aconseguir efectes d'agitació i d'apassionament s'empren ritmes ràpids i superposats.
Harmonia: La música romàntica és més dens i complex, amb força modulacions (canvis d'escales o de tonalitats), cromatismes i dissonàncies.
Timbre o Instrumentació: Predomina la música instrumental sobre la vocal. La música instrumental es considera la creació més sublim de l'ésser humà, però la música vocal es continua conreant donades les possibilitats expressives de la veu.
L'orquestra va evolucionar tant que fins i tot va canviar la figura del director. A partir d'aquesta època el director es va començar a posar davant dels músics i d'esquena al públic, fent moviments amb els braços i amb el cos. Hi ha també molt sovint interpretació musical, instrumental o vocal, basada en el virtuosisme.
Textura: Conviuen les tres classes de textura polifonica: la monodia acompanyada l'homofonica i la contrapuntistica.El compositor les empra nomes com a base, o crea formes mes lliures i obertes que li permeten deixar volar la seva fantasia.
Forma:El compositor no deixa d'escriure tota classe d'indicacions de dinàmica a la partitura. La intensitat, el tempo, el caracter...
Gènere: Predomina la música profana per sobre de la religiosa. És l'època daurada de la musica dramàtica (opera), de la música programàtica (Poema simfònic) i de la música pura (Brahms).
El nacionalisme Musical
El nacionalisme es produeix una recerca dels valor essencial de cada poble donant l'aparicio del nacionalisme musical a mitjan segle XIX. El nacionalisme s'esten rapidament per Europa.
La musica ncionalista és el moviment musical que sorgeix a la segona meitat del segle XIX i que busca l'essència del poble en la riquesa melòdica, rítmica i en les llegendes del folklore i la llengua propies de cada cultura.
- Les formes instrumentals.
Els instruents han canviat molt durant el romanticisme i també el compositor en el àmbit social.Aquest fet determina que hi ha una gran importància en el virtuorisme instrumental.
La música per a Piano solista:
L`instrument romàntic per exel.lència va ser el piano.Adequava molt bé a la interpretació privada i amb el que vol expresar el compositor.
En el Romanticisme van aparèixer noves formes.
La música per a orquestra:
L´orquestra simfònica va assolir molta importancia i es va establir com a instrument musical.
El compositor Héctor Berlioz va ser el impulsor i que va augmentar el nombre d`instruments.
Hi ha compositors que feia de director,o busquen amics compositors.
La música programática:
Les obres programàtiques són les que segueixen un tema o argument literari.
Té aquest nom perquè en els concerts públics es donava un programa de mà amb que explicava el que el compositor volia expresar.
- Obertura:és una peça breu que interpretaba els events especials,com inauguracions d`edificis,monuments,i també en concerts.
- Suite Orquestral:normalment la Suite Orquestral es tracta d`elements extramusicals,com narracions ,llegendes…
- Música de Ballet:és una música per espectacles ambdances típiques .Aquests música va ser molt utilitzada en el Romanticisme.
- La música de cambra:
Va ser molt important per la clase burguesa,concerts privats i audicions publiques.
La música de cambra amb piano va ocupar el lloc que el quartet de corda havia ocupat durant el Classicisme.
- Les formes vocals.
Amb la veu es pot expresar els sentiments íntims de manera molt plena i l`altre banda perque uneixen la música i el text literari molt bé.
La música vocal profana:
Les formes vocals profanes del Romanticisme són el Lied i l´òpera.
El lied:
Els lieders s`interpertaven en les cases,amb acompanyament de piano o guitarra,entre amics i familiars,i això demòstra el seu sentiment intimista.
La melodía és cantada per una veu i l`acompanyament de piano i la lletra formen un tot indissoluble.
Òpera:
L`òpera,expressava de manera extraordinària els ideals dels romàntics.Els arguments es basaven en històries d`amor,drames,tragèdies...
Superant les dificultats tècniques que els compositors introduïen en les melodies que havien de cantar.
G.Verdi és el principal representant de l`òpera italiana.
R.Wagner és considerat per molts com un dels genis més nobles de la raça humana.No fou solament revolucionari en la música,sinó també en els quefers polítics,socials i amorosos.
Les principals característiques de les òperes de Wagner són les següents:
- Leitmotiv.
- Melodia infinita.
- Tractaments de les veus humanes.
- Ampliació de l`orquetra.
La música vocal religiosa:
Els compositors la pensen per a la sala de concerts.
Es tracta de mostrar una religiositat humana.
S`escrivien misses,réquiems i oratoris.
Compositors:
Manuel De Falla
Va néixer el 23 de novembre de l 1876 a Càdiz i mor el 14 de novembre de 1946.
Ho volia tot a la perfecció i va rebre les primeres lliçons de la seva mare.Després va anar al conservatori.
Va començar a donar classes de piano el 1900.Itambé a composar algunes peces vocals i per piano.El 1905 li van donar un premi de piano,el 1907 va anar a París i el 1915 va tornar a Madrid.
Després de la guerra civil va marxa a Argentina que és on va morir.
Unes de les obres més importants són:
1.Noches el los jardines de España,formada per una orquestra i piano que recrea l’ambient andalús.
2.El amor brujo,tracta de la vida d`una gitana.la part més famosa de l`obra és ”Danza del ritual del fuego”.
3.El retablo de Maese Pedro,formada per una orquestra,tres cantants i titelles.
A Argentina era molt representada aquesta obra encara que va ser estrenada per primera vegada a Sevilla.
Isaac Manuel Francisco Albéniz i Pascual
Isaac Manuel Francisco Albéniz i Pascual va néixer el 29 de maig de 1860 a Girona , de pare basc i mare catalana .
En l'època de la revolució de 1868 , la família es va traslladar a Madrid, on ell va estudiar piano a l'Escola Nacional de Música i Declamació .Madrid li va servir com a base en les gires de concerts que va realitzar per tot Espanya.
Al maig de 1876 es va matricular al Conservatori de Leipzig , i en setembre d'aquest mateix any, gràcies a una beca del rei Alfons XII, es va matricular al Conservatori Royal de Brussel·les, on va estudiar piano amb Louis Brassin. Va acabar allì els seus estudis en 1879, i va obtenir el primer premi "cum laude" a la classe de Brassin.
Al 1883 es va casar amb Rosina Jordana, una de les seves alumnes de piano, amb qui va tenir quatre fills. Albéniz va morir molt jove, als 49 anys, per una malaltia renal.
LES SEVES OBRES MÉS IMPORTANTS SÓN:
- 1886 - Suite Espanyola, opus. 47
- 1887 - Records de viatge, opus. 71
- 1889 - Dotze peces característiques
- 1890 - Espanya, Sis fulles d'àlbum, opus. 165
- 1896 - Cants d'Espanya, opus.232
- 1909 - Iberia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada